KALKAN

Després d'Olympus vam anar a Kalkan, a casa d'un altre couchsurfer que es diu Kaya, té la nostra edat i és mestre de biologia en un institut públic. És un noi molt agradable, molt i molt tranquil, viu sense tancar mai casa seva, i és un maniàtic de la neteja, seguia totes les regles de la seva mare (rentar els plats en dos galledes, draps diferenciats per cada cosa, fregar el vidre fins que ha soroll....) El Cambras es va oferir a rentar-li els plats, es va passar una bona estona i ara el tenim ben ensenyat!!Li vam fer la 1a nit una truita de patates, però no li va fer gaire gràcia perquè els ous eren del super, per la despesa d'oli (tot i que el comprem nosaltres aqui flipen, ja que no el guarden per fer-lo servir més) i perquè segons ell va quedar tota la casa oliosa!!! Tot això ho deia de bon rotllo i amb gràcia, però ho deia!!I què gran és no guardar-se res!! Així que al proper dia ens va cuinar ell tot amb verduretes de pagessos...

El Kaya té un pis petitet però amb molt bones vistes al mar, així que així era com dormíem:

Allà vam anar a dos platges molt maques, i el Cambras va aprofitar per aprendre malabars, ja que ja sabeu que per ell relaxar-se és canviar d'activitat...Així que des de llavors no para!!Ja veureu els resultats!!

Amb el Kaya vam organitzar una actuació de màgia al seu institut, nois i mestres van quedar bocabadats!! D'això no en tenim fotos perquè jo grabava amb la càmera de vídeo, així que tot això ja ho veureu (si ens hi posem i sabem fer-ho) a l'altre blog...Aquest era l'institut:

Allà vam conéixer al cap d'estudis, l'Erdjam, un pintor que és un Macbi (Miquel) de 50 anys, així que el Cambras va sentir molta afinitat amb ell i ens va convidar a fer una barbacoa a casa seva (la magi-casa a lo turco). Aquest home es bebia el Raki (beguda típica d'aquí) com si fos aigua, i barrejat amb Coca Cola (que això aquí és com un sacril·legi), fumaba sense parar, menjava el pollastre amb les mans brutíssimes i a cada mossegada ficava el dit a la sal i se'l llepava, i anava llançant la cendra pel terra...Però un home molt sa anímicament i divertit. Tot i que l'home no parlava anglès, era molt espontani i va estar de broma tota l'estona amb el Cambras i el Cambras amb ell i vam riure moltíssim.

 Ens va ensenyar una cançó que li agradava molt de "Manitas de plata", la cançó és "Aurora"...Tot i que no tenim ni idea de flamenco li vam explicar què vol dir manitas de plata i què vol dir aurora...I a partir d'aquí el Cambras va guanyar el sobrenom de "Golden hands" (manitas de oro).

 El Golden hands fent-li màgia:

 L'Erdjam tocant l'instrument clàssic turc mentre el Cambras el dibuixava:

Al final li va regalar un quadre seu, i com que no el carregarem tot el viatge, el Cambras li va prometre que el cremaria a la frontera Iraní...(suposo que ho farà abans!!)

Per últim, per acomiadar-nos bé de Kalkan, vam anar a menjar un gelat artesanal on et fiquen tots els gustos que tenen per vendre!!! A fer bé el perita...La cara ja ho diu!!