viernes, 25 de octubre de 2013

CAPPADOCIA

Hola familia!!!! Aunque ya hace como dos semanas que estamos en Iran, aun me faltaban por poner las fotos de Cappadocia. Es casi imposible desde este pais, ya que debido al bloqueo que sufren la conexion a internet es lentiiiiisima y maliiiiiisima. Tienen bloqueadas paginas como facebook, blogs, correo...Ahora porque estamos en casa de un especialista en software y lo tiene todo pirateado, pero bueno este es el siguiente capitulo: el intrigante IRAN.
Por cierto, no se como se hace, pero hay algun amigo/a que se ha hecho seguidor del blog o que nos ha comentado algun apartado o alguna foto...Nos encantaria que lo pudierais hacer todos, escribirnos, comentar, preguntar...Ya que escribir solo nosotros es muy aburrido!! Preferimos intercambiar!!
Perdonad si escribo con faltas de ortografia, pero es el teclado que tengo...
La cuestion es que estuvimos 4 dias en Cappadocia, en un hostal, y nos encanto!! Hicimos alguna excursion por alli, es todo montanya y paisajes increibles, ahi van algunas fotos:



 Los restos de casas de la Cappadocia, con una montanya nevada de fondo, aunque hacia calor!!

 Vivian en casas excabadas en grandes trozos de roca, y a dia de hoy muchos habitantes de alli aun viven en esas casas.
Esto era el castillo, desde el que hay unas vistas geniales!

 Y aqui comimos en el 'restaurante' con mejores vistas.


 Aqui no se puede apreciar, pero el paisaje era como montanyas de nata, todo blanco.

 No se a que me recuerda esta forma de las rocas... y a vosotros??

 Despues de caminar todo el dia, abrimos el paquete de jamon que me regalaron mis compis del cole...hicimos pan con tomate y aceite....y nos supo a gloria!!! Lo hubieramos querido compartir, pero como por esta zona son mayoria musulmanes, no comen cerdo, asi que...mas para nosotros!!! Gracias compis!!


 Hicimos buenas migas con los hijos de la duenya del hostal, y pasamos varias horas jugando con ellos.

 Fuimos a visitar la ciudad sumergida de Derinkuyu. Fue una ciudad construida en el siglo XII para refugiar a la gente de una violenta guerra. Tiene unos 18-20 pisos subterraneos, aunque solo se pueden visitar los 8 primeros, y tan solo un 10% esta abierta a los visitantes. Se dice tambien que habian tuneles de varios kilometros que unian unas ciudades subterraneas con otras, y que las personas no salieron de alli en muchisimos anyos. Nos causo muchisima intriga como se pudo construir algo asi en aquellos tiempos, y nos hubiera gustado que de repente hubieran aparecido todas las personas desarrollando la vida que alli habia antes...Habian de 20000 a 30000 habitantes!! Como tendrian a los animales? donde harian sus necesidades? a que jugarian los ninyos?

 ESte es un pozo que atraviesa todos los pisos, todo esa distancia es hacia abajo y la misma distancia habia hacia arriba...Habian asi varios pozos de aire para ventilar toda la ciudad, y la verdad que alli 8 pisos bajo el suelo pasa el aire y se estaba fresquito!

 Esto era un puerta de roca, eranb redondas y cerraban pasillos y pisos.

 Rampas y escaleras para ir bajando pisos, suponiamos que debain ser muy bajitos porque nosotros teniamos que ir todo el rato agachados!

 Esto era LA ESCUELA!!

Y aqui es donde hacian el vino...el vino que no falte!!!
Ya desde Cappadocia cogimos varios buses, veintipico horas, para ir llegando a Iran, y despedirnos de Turquia, un gran pais que nos ha sorprendido gratamente y que recomendamos a todo el mundo. ES muy bonito, adecuado al turismo, facil de viajar por el, y la gente y su forma de ser es muy cercana a la nuestra.
El proximo capitulo hablaremos de Iran...solo dire que nos dijo la de la embajada espanyola que tan solo una media de 28 espanyoles visitan Iran cada anyo...Sera un blog muy diferente, poco turismo, mucho choque cultural, aventuras, mucha magia, y mucha vida con las personas...Estamos digiriendo tantas cosas que no sabemos ni como lo explicaremos!! No os perdais el proximo capitulo; IRAN!!!!!

jueves, 10 de octubre de 2013

FETHIYE

Després de 4 dies a Kalkan, vam decidir anar-hi a Fethiye, ja que ens havien parlat bé. Ens va venir a recollir el nostre couchsurfer Rahim, un noi que viu a una casa de 3 plantes en una zona molt tranquil·la. Aquest és un noi molt fumador, molt enganxat a la tele, al futbol  i a internet; però que ens va ajudar a fer-nos una ruta, i es va mostrar en tot moment molt generós. A més, estava acollint també a un senyor rus d'uns 60 anys que es va quedar vidu fa 5 anys, i que es va ficar a couchsurfing per tenir de tant en tant viatgers a casa seva i per així ell també estar amb gent quan viatja sol. Això del COUCHSURFING està sent de moment una eïna genial; ja que a part d'estalviar-te els llocs on dormir, et fiques directament a la vida del lloc on estàs, veus com viuen, menges com ells, t'expliquen tot el que vulguis, et guien per conéixer la zona donant-te consells perquè no t'estafin ni els taxistes ni ningú...A més comparteixes amb tot tipus de persones i els acabes agafant carinyo a tots sense prejudicis. Ho aconsellem a tothom!!!
Aquí vam anar a Oluleniz, que és com una entrada de mar que ni sembla el mar, sembla un llac enorme borejat de muntanyes. Hi ha plataformes de fusta al mig de l'aigua per poder nedar i kajak i activitats per fer...És un troç de paradís!!






Aquella nit vam anar a sopar a casa d'un altre noi que vam conéixer  a través de couchsurfing, que estava amb els seus amics...El Cambras va fer màgia i ell va tocar la guitarra i van cantar cançons turques.

Al dia següent vam anar a la Butterfly Valley, una platja que està en una vall, a la qual s'arriba en vaixell o baixant (escalant) per la muntanya durant 45 minuts...La situació d'aquesta platja era preciosa:





Aquesta és la paret que vam baixar, tot i que no ho sembli, no era per tant!! Però va resultar que després la platja estava plena d'abelles, sort que no ens vam posar nerviosos i no ens va picar cap!!


I tot el que vam baixar després s'havia de pujar...Així que aquesta sóc jo en arribar-hi a dalt...sort d'aquesta súper hamaca en aquest lloc tan especial!!
Aquella nit vam anar a veure una posta de sol ben maca i li vaim fer una amanida de mongetes i jo una truita de patates...El Cambras la màgia i jo les truites, cadascú ofereix el que pot, així que tornaré feta una professional!!!

I ja marxem de Fethiye a Estambul, a recollir les vises!!!! Fethiye ens ha enamorat, per ser un lloc tranquil, aumb unes platges maquíssimes i tot rodejat de muntanyes...La gent viu en cases unifamiliars pintades de colors diferents i n'hi ha un munt de parcs per a nens i de parcs per a fer exercici per a adults. BYE BYE!

KALKAN

Després d'Olympus vam anar a Kalkan, a casa d'un altre couchsurfer que es diu Kaya, té la nostra edat i és mestre de biologia en un institut públic. És un noi molt agradable, molt i molt tranquil, viu sense tancar mai casa seva, i és un maniàtic de la neteja, seguia totes les regles de la seva mare (rentar els plats en dos galledes, draps diferenciats per cada cosa, fregar el vidre fins que ha soroll....) El Cambras es va oferir a rentar-li els plats, es va passar una bona estona i ara el tenim ben ensenyat!!Li vam fer la 1a nit una truita de patates, però no li va fer gaire gràcia perquè els ous eren del super, per la despesa d'oli (tot i que el comprem nosaltres aqui flipen, ja que no el guarden per fer-lo servir més) i perquè segons ell va quedar tota la casa oliosa!!! Tot això ho deia de bon rotllo i amb gràcia, però ho deia!!I què gran és no guardar-se res!! Així que al proper dia ens va cuinar ell tot amb verduretes de pagessos...
El Kaya té un pis petitet però amb molt bones vistes al mar, així que així era com dormíem:
Allà vam anar a dos platges molt maques, i el Cambras va aprofitar per aprendre malabars, ja que ja sabeu que per ell relaxar-se és canviar d'activitat...Així que des de llavors no para!!Ja veureu els resultats!!




Amb el Kaya vam organitzar una actuació de màgia al seu institut, nois i mestres van quedar bocabadats!! D'això no en tenim fotos perquè jo grabava amb la càmera de vídeo, així que tot això ja ho veureu (si ens hi posem i sabem fer-ho) a l'altre blog...Aquest era l'institut:

Allà vam conéixer al cap d'estudis, l'Erdjam, un pintor que és un Macbi (Miquel) de 50 anys, així que el Cambras va sentir molta afinitat amb ell i ens va convidar a fer una barbacoa a casa seva (la magi-casa a lo turco). Aquest home es bebia el Raki (beguda típica d'aquí) com si fos aigua, i barrejat amb Coca Cola (que això aquí és com un sacril·legi), fumaba sense parar, menjava el pollastre amb les mans brutíssimes i a cada mossegada ficava el dit a la sal i se'l llepava, i anava llançant la cendra pel terra...Però un home molt sa anímicament i divertit. Tot i que l'home no parlava anglès, era molt espontani i va estar de broma tota l'estona amb el Cambras i el Cambras amb ell i vam riure moltíssim.
 Ens va ensenyar una cançó que li agradava molt de "Manitas de plata", la cançó és "Aurora"...Tot i que no tenim ni idea de flamenco li vam explicar què vol dir manitas de plata i què vol dir aurora...I a partir d'aquí el Cambras va guanyar el sobrenom de "Golden hands" (manitas de oro).
 El Golden hands fent-li màgia:
 L'Erdjam tocant l'instrument clàssic turc mentre el Cambras el dibuixava:


Al final li va regalar un quadre seu, i com que no el carregarem tot el viatge, el Cambras li va prometre que el cremaria a la frontera Iraní...(suposo que ho farà abans!!)


Per últim, per acomiadar-nos bé de Kalkan, vam anar a menjar un gelat artesanal on et fiquen tots els gustos que tenen per vendre!!! A fer bé el perita...La cara ja ho diu!!

OLYMPUS

Después del ajetreo de verano (y de año!!) que hemos tenido, decidimos irnos para el sur de Turquia a echar una semanita de playa y relax. Al igual que en España, en el Norte hace más frío y en el sur más calor, y hay unas playas muy bonitas!! Aunque más que las playas (después de Costa brava y Menorca pocas playas nos sorprenderán), es que están en enclaves muy curiosos y que tienen el agua muy limpia y cristalina.
El primer sitio a visitar fue Olympus. Pasamos 12 horas de autocar de noche (ya que pasando la noche en el autocar es una noche que te ahorras!!) y llegamos a este curioso lugar, muy adaptado a su entorno. Todos los hoteles son casitas de madera puestas en árboles y plantas bajas con cojines, alfombras, y mesas bajas para sentarte en el suelo. Es un sitio muy "hippy" y está genial de precio. Conseguimos habitación por 12 euros entre los 2 con desayuno y cena!!!! (También es temporada baja eh!) 


La playa de Olympus está justo donde las ruinas, a través de las que pasa un río...Es un sitio bien curioso!


También aprovechamos para pasear, leer, mirar alguna peli, internet, escribir el diario....Y nos fuimos para otro pueblo a 2 horas de allí.